“Sóc o no sóc un artista?”
Fitxa artística
Direcció
Salvador Sunyer (fill)
Guió
Salvador Sunyer (fill) i Víctor Santacana
Intèrprets
Salvador Sunyer (fill), Salvador Sunyer (pare), Narcís Puig, Marta Montalban, Albert Olivas, Sergio Blanco, Andrés Mellinas, Laura Weissmahr, Guillem Barbosa, Serkan Aygin, Athanasios Nakos, Myrto Nakos i Athena Sunyer
Amb la col·laboració de
Eduard Sola
Música original
Rigoberta Bandini, Diego Pedragosa, Sergio Bertran i Miquel Mestres
Direcció de producció
Arnau Soria
Direccció de fotografia
Toni Vidal
So directe
David Gascón i Guillem Carvajal
Direccció d’art
Yaiza Ares
Vestuari
Paula López de Murillas
Edició
Marc Roca i Martí Blanché
Colorista
Lluís Velamazán
Disseny de so
Oriol Donat
VFX (efectes visuals)
Nico Zarza, Víctor Duque Allen i Francisco Fernández
Disseny gràfic
Marc Sancho i Albert Estruch
Producció
& Mañana
Amb el suport de
Querida
Vídeos relacionats
13/12/21
BERNAT MOLINA - BÀRBARA MESTANZA
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yago Alonso, Carmen Marfà, Bàrbara Mestanza, Bernat Molina, Oriol Morales, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur són els participants de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
25/10/21
BÀRBARA MESTANZA - ALBERT TOLA
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yago Alonso, Carmen Marfà, Bàrbara Mestanza, Bernat Molina, Oriol Morales, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur són els participants de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
22/11/21
BERNAT MOLINA - YAGO ALONSO
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yago Alonso, Carmen Marfà, Bàrbara Mestanza, Bernat Molina, Oriol Morales, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur són els participants de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
Aquest espot se centra en el públic i en la necessitat atàvica que l’home té de la catarsis, posant èmfasis en la llarga llista d’expressions facials i corporals que fa qualsevol públic inconscientment i de forma mecànica. Una experiència visual fascinant on tots ens hi veurem reflectits.
Parla d’una necessitat primària de l’home d’ara i d’abans, que sempre l’ha mogut a fer teatre a dintre de les coves prehistòriques, més tard als teatres de Grècia i fins a l’actualitat.
Un festival de teatre és com un meló: cal obrir-lo per saber com està.
Com a fruita, el meló té moltes virtuts (contra la depressió, per exemple) i s’utilitza en diferents cures. A part de ser una fruita, però, té diversos simbolismes que poden donar lloc a moltes interpretacions, a vegades suggerents.
15/11/21
BEGOÑA TENA - CARMEN MARFÀ
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yago Alonso, Carmen Marfà, Bàrbara Mestanza, Bernat Molina, Oriol Morales, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur són els participants de l’onzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
S'ha imposat una idea perillosa: La cultura només serveix per entretenir-se. És un luxe. Perquè des de fora es veu aquest lloc com un parc d'atraccions assolellat? Potser ens hem venut malament i barat. Podem canviar-ho o és inútil? És urgent apuntar la pistola cap a nosaltres. Si considerem la cultura com un entreteniment pur serem Pinocchio a l'illa del plaer. Jugant, dormint i rient mentre ens convertim en rucs que ja només serveixen per carregar pedres.
Un país cansat i econòmicament exhaust que forma part d’una vella Europa que corre el risc de pensar en el passat enlloc de dibuixar el seu futur; aquest és el marc en el que es fa el festival Temporada Alta 2012.
Degut a la crisi econòmica, hi ha una sensació d’una certa depressió general en el món artístic que, a més, provoca que es generin dubtes sobre quin ha de ser el paper de la cultura en un moment com aquest.
Una actriu, la Raquel Ferri, dona a llum. I una actriu, la Raquel Ferri, interpreta la nit i el dia durant els quals va donar a llum.
Els somnis també poder ser qüestió de vida o mort. En aquest somni, l’actriu es multiplica en diferents dones, i es prepara per donar a llum. I en algun instant (del passat o del futur) reviu els desitjos, les pors, les esperances, el frec dels cossos en transformació.
En el moment decisiu del part, la vida real i la interpretació s’abracen i es miren als ulls, tal i com passa sempre a les nostres vides.