Els textos clàssics formen part de la nostra tradició i mai no falten a les programacions de festivals i teatres. Ara bé, en ple segle XXI, potser ha arribat el moment de plantejar-nos com els llegim i els representem. Què en fem dels seus missatges misògins, racistes, LGTBI fòbics, classistes i més, fruit de les èpoques i contextos en què van ser escrits i, sobretot, com els oferim a les noves generacions, tant a les sales de teatre com a les aules? Parlem d'adaptacions, revisions i subversions, sempre amb perspectiva feminista i una mica de punk.

Fa anys que la realitat ha entrat als teatres i ha ocupat de ple els escenaris. Com també ha passat amb l’auge de l’assaig en la literatura o el documental en l’audiovisual, creadors i públic s’han interessat pel teatre que parla no només de la realitat sinó també de l’actualitat. Per què? Necessitem entendre la crisi permanent que vivim? La ficció ha allunyat el teatre de l’espectador? Ens hem avorrit de les ‘mentides’? El teatre és el millor espai de reflexió col·lectiva?

Les etiquetes sempre donen problemes, especialment quan volem etiquetar coses difícilment etiquetables. Les instal·lacions escèniques, el teatre d'objectes o l'anomenat "teatre sense teatre" es descriu amb termes com ara creació contemporània, noves dramatúrgies, multidisciplinaris, híbrids... Però és que les arts escèniques no són sempre, per definició, contemporànies, multidisciplinàries i híbrides? Conversem amb tres parelles de creadors que tenen moltes coses a dir sobre el tema. I que, a més, fan uns espectacles fantàstics.

Si tenim la sort d’haver pogut gaudir d’alguns musicals de Stephen Sondheim en català és gràcies a la passió i l’esforç d’alguns directors, intèrprets i traductors de casa nostra. Un dels més grans compositors de musicals del segle XX ha protagonitzat pàgines glorioses en la història del nostre teatre. "Golfus de Roma", "Sweeney Todd", "A Little Night Music", "Follies" o "Company" són alguns dels títols que apareixen en aquesta conversa sobre música i teatre, traducció i llengua, ofici i passió. Un record, un homenatge... Una festa dedicada al gran Stephen Sondheim.

En ple segle XXI, no passa any que les obres de Federico García Lorca no trepitgin els nostres escenaris, sempre amb èxit de públic i sempre amb aquella vigència que només assoleixen els autèntics clàssics. Per què les paraules de Federico ens sonen encara avui tan properes? Què el va fer tan popular? Què en pensaria de les lectures i adaptacions que es fan avui dia de la seva obra? I dels problemes d'accés a la cultura que ell ja denunciava i que encara patim?