Amb un to deliberadament oníric, La veu latent explora els desitjos, les pors i les esperances d’una dona en un moment vital tan decisiu com el seu part.
Fitxa artística
Direcció i muntatge
Isaki Lacuesta
Intèrprets
Raquel Ferri, Sílvia Pérez Cruz, Albert Ubach Font, Martí Ferri Ubach i Luna Lacuesta
Fotografia
Adriana Vila Guevara
Ajudant de càmera
Pau Mira
Producció executiva
Isa Campo
Vestuari
Lorena Panea
Laboratori
Cinelabs
Coordinació Cinelabs
Cornelia Popa
Pel·lícula Kodak
Alejandro Paino
Equip Sílvia Pérez Cruz
Àlex Sànchez i Albert Sorribes
Música
The Womb (Sílvia Pérez Cruz / Sylvia Plath)
Vídeos relacionats
28/11/22
XAVI BUXEDA - VÍCTOR BORRÀS
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yaiza Berrocal, Víctor Borràs, Xavi Buxeda, David Mataró, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira i Sergio Serrano són els participants de la dotzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
17/10/22
XAVI BUXEDA - BERTA PRIETO
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yaiza Berrocal, Víctor Borràs, Xavi Buxeda, David Mataró, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira i Sergio Serrano són els participants de la dotzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
Un país cansat i econòmicament exhaust que forma part d’una vella Europa que corre el risc de pensar en el passat enlloc de dibuixar el seu futur; aquest és el marc en el que es fa el festival Temporada Alta 2012.
Degut a la crisi econòmica, hi ha una sensació d’una certa depressió general en el món artístic que, a més, provoca que es generin dubtes sobre quin ha de ser el paper de la cultura en un moment com aquest.
12/12/22
CARLA ROVIRA - XAVI BUXEDA
L’enfrontament més esperat de Temporada Alta. Vuit dramaturgs o dramaturgues s’enfronten amb l’única arma de la paraula al veredicte del públic. Cada setmana dos textos i quatre actors sense necessitats tècniques. Yaiza Berrocal, Víctor Borràs, Xavi Buxeda, David Mataró, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira i Sergio Serrano són els participants de la dotzena edició del Torneig de Dramatúrgia.
Després de quatre combats, dues semifinals i una gran final, només queda un autor o autora que es proclama guanyador absolut. Que comenci l’espectacle, autors al ring!
La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.
Les etiquetes sempre donen problemes, especialment quan volem etiquetar coses difícilment etiquetables. Les instal·lacions escèniques, el teatre d'objectes o l'anomenat "teatre sense teatre" es descriu amb termes com ara creació contemporània, noves dramatúrgies, multidisciplinaris, híbrids... Però és que les arts escèniques no són sempre, per definició, contemporànies, multidisciplinàries i híbrides? Conversem amb tres parelles de creadors que tenen moltes coses a dir sobre el tema. I que, a més, fan uns espectacles fantàstics.
Purgatorium és una interpretació lliure del Purgatori. Vol ser com un conte mitològic sobre la redempció. Un clam a favor de la purga. Una purga necessària per tornar a començar de nou, havent après dels errors i assenyalant la cultura com un poderós elevador capaç d'aconseguir fer volar l'ànima humana.
En ple segle XXI, no passa any que les obres de Federico García Lorca no trepitgin els nostres escenaris, sempre amb èxit de públic i sempre amb aquella vigència que només assoleixen els autèntics clàssics. Per què les paraules de Federico ens sonen encara avui tan properes? Què el va fer tan popular? Què en pensaria de les lectures i adaptacions que es fan avui dia de la seva obra? I dels problemes d'accés a la cultura que ell ja denunciava i que encara patim?
Per què tot s'esfondra? Hem oblidat d'on venim i no sabem on anem. Tot mor i per néixer de nou cal estar disposat a morir. Si estem perduts, per què no mirem enrere? La nostra tragèdia ja té 4000 anys. Homenatge líric a l'antiga Grècia, bressol essencial del que som, i la seva tragèdia d'avui, que també és la nostra. Cant d'amor a l'origen humanista de la nostra cultura, base del pensament racional d'occident. La tragèdia és l'origen de tot.