L’enfrontament teatral més esperat de Temporada Alta, amb Yaiza Berrocal, Víctor Borràs, Xavi Buxeda, David Mataró, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira i Sergio Serrano.
Fitxa artística
Presentadora
Meri Yanes
Producció
Amb
Vídeos relacionats
DAVID MATARÓ - CARLA ROVIRA
Torna l’enfrontament més esperat de Temporada Alta. El combat de paraules entre dramaturgs en llengua catalana arriba a la seva dotzena edició amb una salut i una projecció envejables. El torneig es multiplica d’ençà de la seva primera edició —amb El crèdit de Jordi Galceran com a triomfador— arreu del món i ha traspassat els territoris originals de parla catalana per instal·lar-se també a Madrid o Buenos Aires. Allà també el públic té l’última paraula. Una expansió que permet també combats encreuats entre guanyadors.
VÍCTOR BORRÀS - YAIZA BERROCAL
Torna l’enfrontament més esperat de Temporada Alta. El combat de paraules entre dramaturgs en llengua catalana arriba a la seva dotzena edició amb una salut i una projecció envejables. El torneig es multiplica d’ençà de la seva primera edició —amb El crèdit de Jordi Galceran com a triomfador— arreu del món i ha traspassat els territoris originals de parla catalana per instal·lar-se també a Madrid o Buenos Aires. Allà també el públic té l’última paraula. Una expansió que permet també combats encreuats entre guanyadors.
XAVI BUXEDA - BERTA PRIETO
Torna l’enfrontament més esperat de Temporada Alta. El combat de paraules entre dramaturgs en llengua catalana arriba a la seva dotzena edició amb una salut i una projecció envejables. El torneig es multiplica d’ençà de la seva primera edició —amb El crèdit de Jordi Galceran com a triomfador— arreu del món i ha traspassat els territoris originals de parla catalana per instal·lar-se també a Madrid o Buenos Aires. Allà també el públic té l’última paraula. Una expansió que permet també combats encreuats entre guanyadors.
LOLA ROSALES - CARLA ROVIRA
Torna l’enfrontament més esperat de Temporada Alta. El combat de paraules entre dramaturgs en llengua catalana arriba a la seva dotzena edició amb una salut i una projecció envejables. El torneig es multiplica d’ençà de la seva primera edició —amb El crèdit de Jordi Galceran com a triomfador— arreu del món i ha traspassat els territoris originals de parla catalana per instal·lar-se també a Madrid o Buenos Aires. Allà també el públic té l’última paraula. Una expansió que permet també combats encreuats entre guanyadors.
Si tenim la sort d’haver pogut gaudir d’alguns musicals de Stephen Sondheim en català és gràcies a la passió i l’esforç d’alguns directors, intèrprets i traductors de casa nostra. Un dels més grans compositors de musicals del segle XX ha protagonitzat pàgines glorioses en la història del nostre teatre. "Golfus de Roma", "Sweeney Todd", "A Little Night Music", "Follies" o "Company" són alguns dels títols que apareixen en aquesta conversa sobre música i teatre, traducció i llengua, ofici i passió. Un record, un homenatge... Una festa dedicada al gran Stephen Sondheim.
Fa anys que la realitat ha entrat als teatres i ha ocupat de ple els escenaris. Com també ha passat amb l’auge de l’assaig en la literatura o el documental en l’audiovisual, creadors i públic s’han interessat pel teatre que parla no només de la realitat sinó també de l’actualitat. Per què? Necessitem entendre la crisi permanent que vivim? La ficció ha allunyat el teatre de l’espectador? Ens hem avorrit de les ‘mentides’? El teatre és el millor espai de reflexió col·lectiva?
L'auge de l'extrema dreta és un fenomen a nivell mundial. Al continent europeu s'està manifestant des de amb agressions a diversos col·lectius per part de les seves faccions violentes, fins a resultats electorals que fins i tot han portat a la presidència dels partits ultras de països amb tant de pes a la Unió Europea com Itàlia. Com es trasllada aquesta realitat als escenaris teatrals? De quina manera s'hi ha de respondre des de la creació actual? Com es preserva la democràcia? El posicionament antifexista és cosa de tots els demòcrates? En parlem en aquest episodi que pretén superar els discursos de l'odi.
En ple segle XXI, no passa any que les obres de Federico García Lorca no trepitgin els nostres escenaris, sempre amb èxit de públic i sempre amb aquella vigència que només assoleixen els autèntics clàssics. Per què les paraules de Federico ens sonen encara avui tan properes? Què el va fer tan popular? Què en pensaria de les lectures i adaptacions que es fan avui dia de la seva obra? I dels problemes d'accés a la cultura que ell ja denunciava i que encara patim?
CARLA ROVIRA - XAVI BUXEDA
Torna l’enfrontament més esperat de Temporada Alta. El combat de paraules entre dramaturgs en llengua catalana arriba a la seva dotzena edició amb una salut i una projecció envejables. El torneig es multiplica d’ençà de la seva primera edició —amb El crèdit de Jordi Galceran com a triomfador— arreu del món i ha traspassat els territoris originals de parla catalana per instal·lar-se també a Madrid o Buenos Aires. Allà també el públic té l’última paraula. Una expansió que permet també combats encreuats entre guanyadors.
Les etiquetes sempre donen problemes, especialment quan volem etiquetar coses difícilment etiquetables.
Les instal·lacions escèniques, el teatre d'objectes o l'anomenat "teatre sense teatre" es descriu amb termes com ara creació contemporània, noves dramatúrgies, multidisciplinaris, híbrids... Però és que les arts escèniques no són sempre, per definició, contemporànies, multidisciplinàries i híbrides?
Conversem amb tres parelles de creadors que tenen moltes coses a dir sobre el tema. I que, a més, fan uns espectacles fantàstics.