Pòdcast

Fa anys que la realitat ha entrat als teatres i ha ocupat de ple els escenaris. Com també ha passat amb l’auge de l’assaig en la literatura o el documental en l’audiovisual, creadors i públic s’han interessat pel teatre que parla no només de la realitat sinó també de l’actualitat. Per què? Necessitem entendre la crisi permanent que vivim? La ficció ha allunyat el teatre de l’espectador? Ens hem avorrit de les ‘mentides’? El teatre és el millor espai de reflexió col·lectiva?

Pòdcast

Les etiquetes sempre donen problemes, especialment quan volem etiquetar coses difícilment etiquetables. Les instal·lacions escèniques, el teatre d'objectes o l'anomenat "teatre sense teatre" es descriu amb termes com ara creació contemporània, noves dramatúrgies, multidisciplinaris, híbrids... Però és que les arts escèniques no són sempre, per definició, contemporànies, multidisciplinàries i híbrides? Conversem amb tres parelles de creadors que tenen moltes coses a dir sobre el tema. I que, a més, fan uns espectacles fantàstics.

Pòdcast

L'auge de l'extrema dreta és un fenomen a nivell mundial. Al continent europeu s'està manifestant des de amb agressions a diversos col·lectius per part de les seves faccions violentes, fins a resultats electorals que fins i tot han portat a la presidència dels partits ultras de països amb tant de pes a la Unió Europea com Itàlia. Com es trasllada aquesta realitat als escenaris teatrals? De quina manera s'hi ha de respondre des de la creació actual? Com es preserva la democràcia? El posicionament antifexista és cosa de tots els demòcrates? En parlem en aquest episodi que pretén superar els discursos de l'odi.

Pòdcast

Us heu plantejat mai com serà la vostra mort? Heu pensat mai si els últims anys de la vostra vida? Passareu la vellesa en una residència? Heu contemplat mai la idea del suïcidi? En un sol capítol parlarem de temes que constantment esquivem. Tres tabús. Comencem amb una de les poques certeses que tenim, la mort. Allò que iguala a tothom no apareix mai en les converses i una bona excusa ens la poden proporcionar, precisament, peces teatrals com “Aquellas que no deben morir” de las Huecas o “Ciutat dormitori” d’Pau Masaló i Irene Visa. Però, abans d’arribar al final de la vida, tampoc parlem de l’estadi previ de la majoria de mortals, la vellesa. N’apartem tan la mirada que, fins i tot, origina discriminacions com l’edatisme. A reflexionar-hi ens convida “Moriu-vos”, el nou projecte de “Cultura i conflicte”. Finalment, un altre tabú que trenquem és el de suïcidi. Cada vegada hi ha més persones que consideren que amagar-lo sota el silenci no li fa cap bé, sinó que és parlant-ne i bé, que el podem prevenir. Dos espectacles recents l’afronten, “Harakiri” de Les Impuxibles i “Lacrimosa” de Bàrbara Mestanza i Francesc Cuéllar. Ens acompanyeu per aquest passejada que comença en un cementiri?

Pòdcast

Els textos clàssics formen part de la nostra tradició i mai no falten a les programacions de festivals i teatres. Ara bé, en ple segle XXI, potser ha arribat el moment de plantejar-nos com els llegim i els representem. Què en fem dels seus missatges misògins, racistes, LGTBI fòbics, classistes i més, fruit de les èpoques i contextos en què van ser escrits i, sobretot, com els oferim a les noves generacions, tant a les sales de teatre com a les aules? Parlem d'adaptacions, revisions i subversions, sempre amb perspectiva feminista i una mica de punk.

Pòdcast

En ple segle XXI, no passa any que les obres de Federico García Lorca no trepitgin els nostres escenaris, sempre amb èxit de públic i sempre amb aquella vigència que només assoleixen els autèntics clàssics. Per què les paraules de Federico ens sonen encara avui tan properes? Què el va fer tan popular? Què en pensaria de les lectures i adaptacions que es fan avui dia de la seva obra? I dels problemes d'accés a la cultura que ell ja denunciava i que encara patim?

Pòdcast

Si tenim la sort d’haver pogut gaudir d’alguns musicals de Stephen Sondheim en català és gràcies a la passió i l’esforç d’alguns directors, intèrprets i traductors de casa nostra. Un dels més grans compositors de musicals del segle XX ha protagonitzat pàgines glorioses en la història del nostre teatre. "Golfus de Roma", "Sweeney Todd", "A Little Night Music", "Follies" o "Company" són alguns dels títols que apareixen en aquesta conversa sobre música i teatre, traducció i llengua, ofici i passió. Un record, un homenatge... Una festa dedicada al gran Stephen Sondheim.

Curtmetratge

A Spanish Odyssey

12 mesos ara fa

El progrés és allò que ha fet que després d’uns quants milers d’anys siguem tant diferents i haguem transformat tant el món. Altres espècies són pràcticament igual ara, que fa milers d’anys. Un exemple d’això és l’escorpí, que a més és dels pocs animals capaç de matar-se a si mateix (o això diuen). 

L’altre animal que ho pot fer és, sens dubte, l’home.

En el desert, el mico es torna humà perquè pot calmar la set amb la gota salvífica que encara conté l’ampolla o és justament perquè ja comença a ser-ho (humà) que es dirigeix a l’ampolla, sabedor que no conté només líquid que el calmarà sinó l’essència del que serà permanència i reflexió, és a dir dolor?

Curtmetratge

Alopècia Androgènica

12 mesos ara fa

En Salvador Sunyer (fill) ha sigut el creador dels espots del festival Temporada Alta durant els últims deu anys. Coincidint amb el trentè aniversari del festival, en Salvador té una filla i no es veu amb forces de continuar essent la mateixa persona que creia ser.

Alopècia Androgènica és l’últim curtmetratge que farà per aquest festival de teatre que dirigeix el seu propi pare, amb qui comparteix nom i pentinat.

Curtmetratge

Un festival de teatre és com un meló: cal obrir-lo per saber com està.

Com a fruita, el meló té moltes virtuts (contra la depressió, per exemple) i s’utilitza en diferents cures. A part de ser una fruita, però, té diversos simbolismes que poden donar lloc a moltes interpretacions, a vegades suggerents.

Curtmetratge

Aquest espot se centra en el públic i en la necessitat atàvica que l’home té de la catarsis, posant èmfasis en la llarga llista d’expressions facials i corporals que fa qualsevol públic inconscientment i de forma mecànica. Una experiència visual fascinant on tots ens hi veurem reflectits.

Parla duna necessitat primària de l’home d’ara i d’abans, que sempre l’ha mogut a fer teatre a dintre de les coves prehistòriques, més tard als teatres de Grècia i fins a l’actualitat.

Curtmetratge

Un país cansat i econòmicament exhaust que forma part d’una vella Europa que corre el risc de pensar en el passat enlloc de dibuixar el seu futur; aquest és el marc en el que es fa el festival Temporada Alta 2012.

Degut a la crisi econòmica, hi ha una sensació d’una certa depressió general en el món artístic que, a més, provoca que es generin dubtes sobre quin ha de ser el paper de la cultura en un moment com aquest.

Curtmetratge

I ara què?

12 mesos ara fa

I ara… I ara… I ara… I ara què? Què! Ara… Ara… Ara…

Una crisi sanitària, social i cultural que ho ha canviat tot ens ha instal·lat en el terreny de la incertesa absoluta, però les arts sempre s’han mogut i es mouran en la crisi i la incertesa!

Curtmetratge

L’incendi

12 mesos ara fa

En un escenari ideal, el teatre és un lloc de reflexió col·lectiva on qualsevol pot ser, un dels últims espais de llibertat que ens queden.

Si hi ha llibertat al teatre, també hauria d'existir en la seva publicitat. I la més lliure de les publicitats seria la capaç de qüestionar el seu propi producte i consumidor.

El teatre és només la flama, però és el públic qui l'ha d'agitar.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

La Caverna

La Caverna és un projecte audiovisual on una sèrie d'artistes que han passat per Temporada Alta i vinculats al festival reflexionen sobre la seva trajectòria, les arts escèniques i el món de la creació, juntament amb altres artistes, periodistes i personalitats internacionals del món de la cultura.

Curtmetratge

Una actriu, la Raquel Ferri, dona a llum. I una actriu, la Raquel Ferri, interpreta la nit i el dia durant els quals va donar a llum.

Els somnis també poder ser qüestió de vida o mort. En aquest somni, l’actriu es multiplica en diferents dones, i es prepara per donar a llum. I en algun instant (del passat o del futur) reviu els desitjos, les pors, les esperances, el frec dels cossos en transformació.

En el moment decisiu del part, la vida real i la interpretació s’abracen i es miren als ulls, tal i com passa sempre a les nostres vides.

Curtmetratge

La Voz de España

12 mesos ara fa

El 1971 Jeanette va revolucionar Espanya amb la cançó Soy Rebelde. El tema va tenir èxit mundial però aquí va ser prohibida a les noies menors d'edat. El 2018, i havent patit el retrocés de llibertats més gran des de Franco, una altra cantant torna a enamorar a tot un país amb la seva Rebel·lia.

Amaia guanya el reality OT i representa Espanya a Eurovisió gràcies al seu talent i personalitat. Ella és la figura transformadora capaç d'arribar a totes les capes de la societat. Ella canta aquesta cançó perquè l'escoltem de nou. Ella és la veu d'Espanya.

Curtmetratge

Purgatorium

12 mesos ara fa

Purgatorium és una interpretació lliure del Purgatori. Vol ser com un conte mitològic sobre la redempció. Un clam a favor de la purga. Una purga necessària per tornar a començar de nou, havent après dels errors i assenyalant la cultura com un poderós elevador capaç d'aconseguir fer volar l'ànima humana.

Es mostren els resultats 1 – 24 dels resultats 41

ATENCIÓ

Has acabat de veure la previsualització de l'espectacle. Si el vols veure sencer, pots comprar l'espectacle (o col·lecció) per video_price€ clicant el botó COMPRAR

ATENCIÓ

Aquest espectacle és gratuït per a tots aquells usuaris que estiguin registrats a El Meu Festival - Temporada Alta. Si ja tens un compte a la plataforma, només has d’introduir les teves credencials. Si no és així, registra’t abans.